Com ha canviat?

Olot té una llarga història d’existència. La primera referència és de l’any 872 durant la reordenació del territori de Girona per part dels francs. En aquell moment, tota la vila estava situada al voltant de l’església de Santa Maria del Tura. Tot i que podem veure que Olot té una llarga història no es conserva quasi cap edifici d’aquella època per causa d'uns terratrèmols que van ocórrer durant el segle XV i que van destruir tota la ciutat. Llavors, la ciutat es va tornar a construir al voltant de l’església de Sant Esteve. Aquesta és una part de la història de com ha evolucionat Olot. A continuació, veurem com ha canviat aquesta ciutat concretant amb alguns aspectes de gran importància.

Comunicacions:

Olot, com a capital de la comarca de la Garrotxa, està comunicada amb les seves ciutats i pobles veïns a partir de varies carreteres que han anat millorat considerablement en els últims anys (variant de la N-260...)

Cal destacar però, per la rellevància i crítica que ha rebut, la construcció del Túnel de Bracons, que enllaça la nostra ciutat amb la capital osonenca, Vic. El túnel es va obrir l’any 2009 després d’unes obres que van tenir una gran polèmica ja que hi havia moltes agrupacions ecologistes que el rebutjaven ja que creien que la seva construcció podia afectar negativament en el paisatge de la zona. Podeu llegir la notícia de la seva obertura en aquest enllaç on també hi ha altres informacions sobre l’Eix Vic-Olot.

Si parlem sobre l’evolució de les comunicacions a Olot és important destacar també el conegut Tren d’Olot que va entrar en funcionament el 14 de novembre de l’any 1911 (l’any passat es van celebrar els seus 100 anys). Anava fins a Girona i parava en llocs com Amer, Les Planes d’Hostoles... Tot i això, el tren va deixar de funcionar el 15 de juliol de 1969 ja que va acabar essent substituït per l’automòbil perquè aquest era més ràpid i més còmode. Per tant, podem dir que el mitjà de transport més utilitzat actualment per moure’s per les rodalies d’Olot és el cotxe.

Població:

Començant pel segle XIV, cal dir que hi va haver una disminució de la població fins al 50%, a causa de les crisis i les pestes del moment.

A principi del segle XV, la població també va seguir baixant per causa de certs terratrèmols força importants que van causar moltes morts. A partir de finals de segle, es va començar a recuperar l'elevat nombre de població.

A partir del segle XVI, es produeix un increment notable de la població fins l’any 1610 on torna a produir-se una pesta on moriren més de 2.000 persones i moltes altres marxaren a les Preses per la por al contagi. Tot i això, aviat va tornar a augmentar molt la població pel gran increment de natalitat i per la immigració de molts francesos.

Al segle XVII la població es manté sense canvis tot i que van haver-hi algunes crisis.

Entre el 1773 i el 1787 Olot va créixer sense interrupcions degut a que molts habitants de les rodalies van decidir traslladar-se a la capital. Això va fer que cresqués la ciutat construint nous barris. Malgrat tot, a finals del mateix segle, la Guerra Gran contra la República Francesa va suposar una gran davallada per aquesta ciutat ja que van morir una mitjana de 400 persones cada any.

Durant tot el segle XIX, l’estat de crisi en què es trobaven va fer que disminuís la població.

No va ser fins l’any 1920 quan Olot es va anar recuperant (es va passar de 10.243 a 11.615 habitants). El gran increment però es va produir a partir dels anys 60 pel gran increment d’immigració i perquè la gent de les rodalies van seguir desplaçant-se a la capital.

Per tots aquest motius la població va anar augmentant molt, per exemple, l’any 2005 hi havia un cens de 31.271 habitants. En els últims anys, aquest nombre ha incrementat perquè hi ha hagut una immigració molt notable. 

Noves infraestructures a Olot:

En els últims anys, hi ha hagut algunes modificacions pel que fa a l’entorn olotí.

Algunes d’aquestes modificacions han tingut polèmiques com, per exemple, les obres del Firalet, que es van iniciar l’any 2006 i van acabar el 2010, o el nou arxiu comarcal construït al Turín des de l’any 2009.

El firalet l'any 1980 (foto superior) i l'any 2011 (foto inferior)

Nou arxiu comarcal al Torín

Cal dir també que fins l’any 1994 l’abocador de deixalles d’Olot estava situat en el que és ara una reserva natural: el volcà Croscat, com podeu veure en la fotografia de sota aquestes línies. Actualment però es va canviar la seva ubicació i està situat a Beuda.

                                  Abocador al volcà Croscat, any 1980

Política:

Pel que fa a la política, per fer-ne un breu resum, el 1934 va guanyar la Lliga Catalana i a partir del 1979 es va imposar Convergència i Unió (CiU) fins l’any 1999. Aquest any, el Partit Socialista de Catalunya (PSC) va passar a ser  el capdavanter fins les últimes eleccions del 2011 on CiU va tornar a guanyar les eleccions. Actualment, l’alcalde d’Olot és el senyor Josep Maria Corominas.

  

      Resultats de les últimes eleccions a Olot, 2011  

Economia:

1. Sector primari: Agricultura i ramaderia

Als conreus, al principi, es duia a terme la trilogia mediterrània (blat, olivera i vinya) però als anys 60 es va començar a introduir blat, sègol, civada, blat de moro, fajol, naps... Actualment, l’agricultura que més trobem a Olot es basa en farratges i cereals, tot i que el desenvolupament industrial ha fet que l’agricultura es deixi de dur a terme bastant (trobem però explotacions agràries principalment a Batet, al Pla de Dalt, a la falda del volcà Montsacopa...).

Pel que fa a la ramaderia, els sectors més importants són el boví, tant de carn com de llet, el d'engreix de porcs i l’oví. També localitzem aquests punts a Batet, al Pla de Dalt... on hi ha una elevada producció lletera.

2. Sector secundari: Indústria

La base de la indústria que podem trobar en aquesta ciutat es centra en l’aprofitament de l’energia hidràulica que pot proporcionar el riu Fluvià.

A l’edat mitjana destacava l’artesania, al segle XVI el sector de la llana i el XVII va tenir importància la fabricació de mitges i barretines. Durant el segle XVIII va prendre molta rellevància “els llits d’Olot” elaborats d’una forma única. Al segle XIX, Olot va destacar per la indústria de la imatgeria religiosa ja que van idear un tipus de pasta cartó o pasta-fusta i això va fer que apereixessin uns nous tallers importants.

Olot també va destacar durant molt de temps per la indústria tèxtil que tenia tres punts clau: la gran majoria de treballadors eren dones, es descentralitzava i es feien moltes inversions en capital autòcton.

Al segle XIX, hi va haver una forta crisi que va provocar la davallada de la indústria fins al segle XX. A partir d’aquest moment es va recuperar gràcies a l'electricitat, l'arribada del tren i les millores d’altres comunicacions.

Tot això va fer que a part de la indústria tèxtil a Olot es creessin noves indústries: alimentàries (embotits, etc.), del sector del metall, del paper i de materials per a la construcció. 

3. Sector terciari: Comerç, serveis i turisme

L’any 2001, la indústria seguia tenint un gran paper en l’economia d’Olot però, mica en mica, el sector terciari s’hi va anar imposant de manera que, actualment, la ciutat s’ha convertit en el principal centre d’assortiment pel que fa a vestir, calçat, alimentació, parament de la llar..., a més a més dels seus productes tradicionals com embotits, ratafia, tortells... i del mercat que s’hi celebra cada dilluns.

Cal parlar també de la Fira de Sant Lluc que té lloc a l’octubre i que es va iniciar l’any 1314. En els seus principis es basava en comerciar amb ramaderia però mica en mica ha esdevingut multisectorial. En els últims 5 anys, la fira ha notat una gran devallada. Altres fires que se segueixen mantenint són la de l’1 de maig (s. XIV), la del Mercat de Nadal (1990), la Fira de l’Embotit (2002)... No es tracta d’una fira però també cal destacar la Mostra Gastronòmica de la Garrotxa (1985) que ha afavorit el reclam turístic de la zona.