Agricultura
Olot
és una ciutat on trobem que l'agricultura i la ramaderia prenen un
paper molt important pel què fa a les principals fonts d'ingressos.
L'especialització
ramadera cap a la llet de boví va fer que els olotins adaptessin els
seus conreus i, que encomptes de cultivar, blat, blat de moro,
civada, patates... com feien antigament, cultivessin ferratge i
cereals, sobretot. Actualment a la ciutat d'Olot gairebé no veiem
cultiu d'aquest tipus (blat, blat de moro, civada, patates...), però
a les rodalies d'aquesta ciutat (Vall d'en Bas, La Canya...) si que
veiem que encara és molt important l'agricultura i ramaderia. A
Olot, com veiem, s'han reduït molt les terres de conreu i el camp,
degut al desenvolupament industrial i, també, el creixement urbà;
en l'actualitat només veiem agricultura a temps parcial (horts de la
perifèria i a la falda del volcà Montsacopa), les explotacions
agràries més extenses d'aquesta ciutat les trobem al Pla de Dalt i
a Batet.
Ramaderia
A
la ciutat dels volcans veiem com els sectors ramaders
més importants són el d'engreix de porcs i l'oví i el boví (tant
de llet com de carn). Això ha estat ocasionat per l'especialització
de les masies i perquè la producció, actualment, té sortida
directa al mercat.
Indústria
olotina
Una
de les principals fonts d'ingressos de la ciutat és la indústria,
la qual va sorgir gràcies a l'aprofitament de l'energia hidràulica
que trobem al riu Fluvià.La indústria de la imatgeria religiosa també ha estat de gran rellevància a Olot; a partir del segle XIX va començar a tenir una gran importància. L'Art Cristià (creada i dirigida per Joaquim Vayreda i Josep Berga i Boix) va ésser la primera empresa d'aquest caire que s'instal·là a la capital Garrotxina.
Cal dir que actualment el sector industrial que persisteix és l’alimentari com per exemple l’empresa Espuña o la xocolata Las Comas Cémoi (des de 1910).
Val
a dir que en l’estructura industrial actual d’Olot predomina la
petita i mitjana empresa (PIME) i que el sector terciari està molt
desenvolupat, tot i que el comerç de la ciutat és molt variat, és
a dir, hi trobem botigues de calçat, vestimenta, alimentació,
automoció, de la llar…
Turisme
Una
de les principals fonts d'ingressos d'aquesta ciutat és el turisme.
Olot és especialment conegut per la seva geografia
i vegetació, pels seus paisatges. És una ciutat de la comarca de la
Garrotxa on el principal interès turístic és la seva zona natural
la qual forma part del Parc Natural de la Zona Volcànica de laGarrotxa, degut a que aquí trobem volcans com el Bisaroques, la
Garrinada, el Montolivet i el Montsacopa.
VOLCÀ
MONTOLIVET: Aquest volcà va tenir dues fases eruptives:
1.
En la primera -de tipus estromboliana- es van emetre gredes i blocs
d'escòria i bomba, va ésser en aquest primera fase quan, degut a
aquesta fase explosiva, va aparéixer el con volcànic)
2.
La segona fase va ésser de caire explosiu i va provocar una colada
de lava que arribà fins a Riu- daura, on es va formar un llac de
reclosa volcànica on actualment s'hi situen dos barris de la ciutat:
el Pla de Dalt i les Planotes. En aquesta segona fase va ser quan
es formà el cràter en forma de ferradura.
VOLCÀ
LA GARRINADA: Volcà de la capital garrotxina que l'alçada relativa
del seu con és de 116 metres, al costat del volcà Montsacopa.
Aquest volcà disposa de tres cràters:
- L'anomenat Mosquera, situat a dalt de tot amb un diàmetre de 150 metres,
- Garrinada és com s'anomena el cràter central d'aquest volcà i té un diiàmetre de 300 metres. Presenta un disc basàltic.
- El cràter interior és anomenat el Bufador i té 423 metres de diàmetre. Trobem, també, que la sea base està situada 5 metres per sota del nivell del pla de la ciutat.
Referint-nos
a l'erupció d'aquest, podem dir que va tenir quatre
erupcions:
1.
La primeta va ésser estromboliana, la qual va donar lloc
al primer cràter, l'anomenat Mosquera.
2.
La segona erupció va donar lloc al cràter anomenat el
Bufador. Aquesta erupció va ésser de caire
freatomagmàtica.
3.
La tercera erupció va ser estromboliana també i va donar
lloc al cràter central: La garrinada.
4. I la última va provocar la colada de lava.
4. I la última va provocar la colada de lava.
VOLCÀ
BISAROQUES (Volcà de 525 metres d'altitud situat a la ciutat d'Olot,
camí de Batet.) Aquest volcà va tenir dues fases d'activitat
eruptiva:
1.
A la primera, la qual va ser
estromboliana, es va modificar el con volcànic.
2.
A
la segona erupció, de caire efusiva, va donar lloc la colada de lava
que va arribar fins el riu Fluvià i va provoocar la forma de
ferradura.
VOLCÀ
MONTSACOPA: Aquest volcà és anomenat localment com a Sant Francesc.
Un dels camins que ens permeten enfilar-nos i visitar aquest volcà
és el camí d'escales que trobem a un costat del cementiri. Un cop a
dalt de tot, podem apreciar que aquest volcà està alineat amb el
Montolivet i La Garrinada. A més, aquest volcà també fa de
mirador, perquè una vegada a dalt, podem apreciar tota la ciutat
d'Olot i rodalies. Aquest forma part d'una de les 26 reserves
naturals del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.
A
Olot i rodalies existeixen altres paratges idíl·lics per a visitar,
com poden ser els Aiguamolls de la Moixina i la Deu, la coneguda
Fageda d'en Jordà...
 |
| La Fageda d'en Jordà. |
Heu organitzat correctament els diferents aspectes econòmics donant una bona estructura al text. L’única cosa que trobem a faltar són més fotos com en el cas del volcà perquè és un tema interessant i seria útil millorar-lo mitjançant imatges. Pensem que posar les fases eruptives dels volcans en aquest espai no es correspon amb el que s’hi espera trobar, per tant, les trauríem.
ResponElimina